Per la Vaga General Plena

Ahir vaig ser l´ únic treballador de l´ empresa on treballo que va fer vaga . De totes les vagues generals i amb anterioritat o havia tingut por , potser o igual no , com els meus companys de treball ,  no n´ havia fet . Les raons dels meus companys acabaven reduint-se a l´ aspecte econòmic , els 80 , 90 , 100 € que ens abonaran  per part de l´ estat , als treballadors que hem efectuat la vaga , era raó de pes pels meus dos companys , a mi també em repercuteixen aquests diners , avui mateix ja no em miro de la mateixa forma els meus dos companys , jo també tinc raons de pes econòmics per no haver efectuat la vaga , principalment l´ aspecte familiar , jo ja tinc descendència , ells encara no . No sé si entenen per què els nostres pares es van tancar setmanes a l´ IVI ( la multinacional Italiana que fabricava cadenes al nostre polígon ) , corrien davant de la policia , i eren molt més solidaris que nosaltres  : Quién nada hace nada teme  ( Calle 13 ) , Ellos me tienen miedo por que yo no tengo miedo  ( Calle 13 , Calma Pueblo ) . A part d´ un partit de futbol és possible que la gent es mobilitzi per alguna cosa més ? .
D´ aquesta forma tan superficial i banal , la d´ acabar diferenciant en l´ aspecte econòmic per què es fa una vaga i per què no , és de la mateixa forma que ens han anat discriminant i arreconant les elits dirigents i les patronals associades , tot això acompanyat dels dos sindicats majoritaris , aquests que es fan dir  representants del treballador , i dels qual m´ agradaria saber si tenen la mateixa delicadesa moral d´ acceptar que  ahir mateix tota la gent que va fer vaga i que no era alliberada sindical o copada de poder ( amb càrrecs de direcció política assignats pel partit de torn ) ,  també els hi  prendran  la part proporcional que encara no sé quina serà fins a la pròxima nòmina .    

Portem gairebé més de 1 mes discutint a diari , la Carme i jo , sobre la reforma laboral i la vaga general , ella veu aspectes bons en la reforma laboral , sobretot en la reducció d´ acceptació per part de l´ aturat de 90 a 30 dies l´ oferta de treball oferta , quan parlem de la liquidació de 21 dies 12 pagats per l´ empresari i 9 pel fons de compensació ( FOGASA ) , canviem de tema .... De totes formes jo sempre acabo forçant el meu caràcter impetuós i potser a vegades sense raó acabo mostrant-me bel·ligerant , ella m´ha acabat portant fotocopiades i per què les publiqui en aquest blog totes les veritats i mentides de la reforma laboral , i més venint d´ ella , treballant a la secció de laboral de Totgestió . Tothom manipula l´ informació en funció dels seus interessos ? .
 D´ altre forma i per no donar-li la raó i per voler donar a conèixer aspectes diferents de la vaga us vull , això sí , explicar que  dissabte a la nit , la seu abandonada de Banesto a la Plaça de Catalunya a Barcelona va ser ocupada per  organitzacions anti sistema , lluitant a favor de la vaga , però denunciant la conxorxa sindical per part dels dos sindicats majoritaris . La representant de dits col·lectius afirmava a la televisió que com podia fer vaga un aturat , una treballadora de feines de casa o cuida gent gran ? i denunciava la precarietat de 9 de cada 10 contractes que són temporals . Avui per això , la premsa s´ ha esmerçat a publicar que el centre de Barcelona va ser el caos degut als anti sistema , són tan crítics amb els grans dirigents de la banca , on la població mundial contribuent ha aportat la mateixa , i superior , quantitat de diners mai repartida a l´ història del món per reduir els seus grans desequilibris financers i mai quan s´ ha demanat , per reduir  la pobresa al món ? . 

Avui amb la Carme i jo ja no hem discutit , però tampoc m´ ha parafrasejat els titulars dels diaris LA RAZÓN , La GAZETA  o EL MUNDO  , fins i tot els diaris pseudo sociates rebaixaven l´ èxit de la vaga o com ahir Duran i Lleida li feia la rosca  a Zapatero a la sessió de control del parlament  dient-li que l´ èxit de la vaga seria no la quantitat de participació en dita , si no la capacitat de rectificació per part del govern amb polítiques que ells no compartien , ara també els demòcrata cristians són socialistes ? . 

Una vegada més , aquest temps que per a mi és tan important , continua impassible donant la raó al que no raona i perjudicant al mateix de sempre . Per què ?

Los Perros

Este fin de semana nuestra población va a tener el eterno gusto de ver en concierto al grupo que congrega a la mayor cantidad de niñas pre adolescentes y adolescentes dispuestas a ejercitar frenéticamente su dedo corazón viendo cinco músicos . Por la tarde ya veremos a papitos y mamitas también lloriqueando y obligando a sus hijos , muchos sin conocimiento alguno aún , para que también escuchen la versión infantil de Gossos . Muchos estarán contentos , divertidísimos ,  y llegaran a enajenarse escuchando el ritmo embelesado y repetitivo del grupo . Seguro que al día siguiente , el pseudo diario de la comarca y por consiguiente nuestro connsistorio municipal , se van a llenar la boca clamando al éxito obtenido , lo que no sabran ni los papitos , ni mamitas , ni pre adolescentes , ni adolescentes , que el grupo actuará con el máximo beneficio propio . El consistorio municipal , a parte de dejar el pavellón deportivo municipal y toda la logística propia que un grupo de tal magnitud ( ? ) necesita , ha tenido la gloriosa idea de renunciar a la taquilla i beneficios del evento . Así no me extraña que vengan a actuar .....
Por mi parte como contribuyente , visto lo que tendría que pagar para ir al Maridatge de vins Abadal  , con la producción musical de Natxo Tarrés ( uno de los 5 componentes de gossos ) , 95 € ,  y renunciando a ponerme vaselina para que a parte del beneficio económico , reciban el carnal , preferería que actuaran grupos con mayor rigurosidad moral , almenos no estarían ligados al partido político gobernante del momento y sabríamos con mayor transparencia donde van a parar los beneficios del concierto .
Los Perros del Boogie estarían bien , son perros como Els Gossos  y fueron teloneros de AC / DC este pasado verano en el Black Ice Tour 2010 .
Los mismos perros , diferentes collares ......

15 festa de la Verema del Bages

Ningú ho hagués pensat , al 1995 quan tothom estava arrencant vinya gràcies a les subvencions de l´ UE , que el món del vi estaria com està ara . Ningú , ni aquests que tenim de president del consell regulador de D. O . , el seu pare ja havia escampat a tort i a dret aquell vi que en deien de " polvos "  , i estranyava molt no trobar a qualsevol tenda de queviures en una postada les maleïdes 3 erres . Ningú , ni aquell que va passar de la Cambra a la cúpula de Caixa d´ estalvis de Manresa per acabar ser engolida per una fusió freda , tampoc suposo que va tenir en compte l´ evolució del sector viti vinícola . Suposo també ,  que deu ser difícil escollir estratègies i directrius econòmiques quan estat assegut en segons quina cadira , calenta sobretot , i tal com abans no hi havien directrius europees ,  que moltes vegades i sobretot en l´ aspecte agrícola i ramader s´ ha demostrat que s´ equivoquen , et marquen la direcció a seguir , potser i amb molta anterioritat si s´ hagués treballat en l´ aspecte proteccionista i en els fonaments principals de l´ economia que sustenta  la societat que ens representa , igual no estaríem buscant els perquès d´ aquesta funesta crisi . 

Tots hem d´ estar contents que al poble d´ Artés es celebri una festa d´ aquest tipus , tothom té o ha tingut algú de la família vinculat a la pagesia o a la ramaderia i ens recorda , sobretot ,  de les arrels que provenim ,  fent-nos sentir plens de vida tornant a reviure el moment àlgid de la nostra població gràcies a l´ ingesta i elaboració del valuós caldo .

De fet i segur ,  en un primer moment , al 1995 , quan es va iniciar la festa de la verema  , la principal idea de la celebració de la festa fou la promoció d´un sector vingut a menys , incidint en la participació ciutadana i buscant el màxim d´ explotació possible de la festa , al principi la festa de la verema ja dedicava els dos dies del cap de setmana , llavors ens vam veure obligats a canviar el format , recordo que els primers anys coincidia la Fira de Sant Miquel de Santpedor ( també nova per cert ) , i de dos dies a un dia , la gent no acabava de participar plenament en tot el cap de setmana . Aquests canvis , i potser l´ implicació de les autoritats i dels cellers han fet que la festa sigui un punt de referència i arribarà a la quinzena celebració . Això de totes formes no implica que hi hagin coses que s´ haurien potser de rectificar  , sobretot en quan a la transparència econòmica de la festa en sí , i potser un nou canvi de rumb pel què fa a la rotació de plaça pel què fa a la seu de celebració . L´ any passat ja vaig estar parlant amb gent sobre aquest tema , de fet , molta gent es resigna al canvi de plaça , potser per què Artés és la població reina pel què fa a cellers i bodegues , i no entendríem el per què de celebra-ho en qualsevol altre població representativa amb passat viti vinícola . Pel què fa a l ´ aspecte econòmic , hi ha partides de dubtosa procedència , i molts ens hauríem de preguntar , que si ja l´ esperit inicial de la festa fou la promoció econòmica del sector i per conseqüent la població , com és possible que el ciutadà d´ a peu hagi de carregar amb una despesa que directament aporta el mateix contribuent per què en tregui rèdit econòmic el sector privat . L´ any passat ja vam poder veure tics pel què fa  a la posada en escena dels tiquets de degustació , com és possible que per segons quin vi ( Matacans del celler Solergibert ) s´ haguessin de donar dos tiquets ? , amb anterioritat , ni cellers amb reconeguts vins ( el magnífic 3.9 d´ Abadal , al mateix Chardonnay d´ Abadal , o el mono varietal  d´ Oller del Mas ) no han fet efectiva aquesta pràctica , i aquí em trameto a veure  la balança d´ ingressos i despeses pel què respecta als tiquets dels cellers exposats .

La celebració de la festa de la verema ens hauria d´ aportar estabilitat econòmica , que aniria acompanyada de l´ estabilitat emocional   i al final en faria aconseguir l´ estabilitat total de la festa en sí . Aquesta estabilitat l´ han d´ aconseguir tots els actors que dinamitzen l´ aspecte institucional de la festa , però amb una total implicació de tothom , acceptant la realitat dels temps i escoltant els principals protagonistes de la festa , que són mútuament i recíprocament importants , com els cellers i el públic potencial .

Espero que tingueu una bona festa de la verema i que demà mateix ja gaudiu de la celebració del 75è aniversari de la primera verema al celler cooperatiu d´ Artés .

http://www.dopladebages.com/cellers

http://www.cavesartium.com

Xavier Vallribera Guerrero i Mercè Rojo Soler

Aquest article el vaig començar el mateix dissabte després del casament , vaig continuar-lo el dilluns amb més tranquil·litat , i l´ he abandonat fins avui , després del partit del Barça , ja no podia esperar més i deixar de banda els meus amics , deixar de banda el què realment importa i restar en la profunda   banalitat del món quotidià .
És proporcionalment recíproca l´ amistat i l´ estima  que els teus amics manifesten ? . A vegades nosaltres mateixos , i jo especialment , tant pel què fa al caràcter o a la forma de manifestar els meus sentiments no . Per sort , i dintre de la varietat de gent que habita en aquest món , hi ha persones com el Xavier Vallribera Guerrero o la Mercè Rojo Soler . De fet l´ història de la seva relació va començar al poc de començar a nedar jo a la piscina de Sallent . Després de què l´ any 1999 hagués de deixar de jugar a futbol per agafar responsabilitats dintre de la junta del FC Artés , em van obligar tant al Javi Luna com a mi a abandonar la disciplina esportiva i no barrejar així la pràctica esportiva amb les tasques de direcció ,  llavors doncs , aquell estiu el vaig passar gairebé tot  nedant ,  i quan es va acabar la temporada a la piscina municipal d´ Artés , vaig buscar un lloc per nedar a l´ hivern , l´ oferta de Sallent va ser factible , i aquí vaig començar a coincidir amb el Xavi . La química va funcionar de seguida , i la veritat és que és difícil no congeniar amb un tipus com ell , disposat i obert a tot de del principi . La seva dinàmica sempre ha estat respectada allà on ha treballat , i les casualitats de treballar de monitor a la piscina van fer que una altre monitora , en aquest cas la de gimnàs , la Mercè Rojo Soler , comencés a practicar i exercitar les seves altres debilitats sentimentals i carnals .

Amb el Xavi , i gent com el Lluís Bartoló , vam crear la secció de triatló del CN Sallent , llavors l´ any 2004 i sense haver escarmentat d´ haver estat a la junta del FC Artés , jo vaig entra a formar part de la junta del CN Sallent com a part de la secció de triatló , al final , la feina feta i els títols aconseguits , sobretot en la modalitat de duatló , van ser menyspreats  per la mateixa junta que jo formava part , i la relació Xavi Vallribera i CN Sallent es va trencar .  La nova  secció de triatló creada en el seu moment ,  la mateixa que ja ni funciona pràcticament , ( igual que les altres o principalment recolzant el waterpolo , deficitari sempre , i amb instal·lacions esportives obsoletes ) , va establir una nova modalitat esportiva al club i una altre forma de veure les directrius que combinaven la bona pràctica esportiva lligada a l´ econòmica , que buscaven l´ optimització de resultats per donar protagonisme al club . Així creiem que era una nova forma d´ ingressos , si tens gent bona competint , la gent vol ser com tu  ,  i s´ emmiralla amb tu .
 Al final  el Xavi va canviar  d´ aires , era inevitable , i va acabar al Club Esportiu Berga Resort ( o sigui , el càmping de Berga ) , tots els triatletes lligats a la secció vam anar abandonant el club , primer la gent de Puig-reig , Gironella , Callús , Súria , Berga , i els últims jo ( aquest gener passat em vaig inscriure a Navàs ) i  la Mònica , la socorrista que fa tres anys va exercint la seva feina als estius aquí a la piscina d´ Artés , bé , crec que la pèrdua tant esportiva com humana del Xavi a la piscina de Sallent gairebé no té reparació , i que el canvi d´ aires també li hauran anat bé a ell per maduresa laboral . D´ altre forma haver estat company d´ ell en tantes batalles , amb l´ inclusió col·lateral de la Mercè ,  em convida a fer-li cert homenatge moral i esportiu , el sol fet d´ haver estat convidat al casament civil , oficiat per l´ ex alcaldessa de Sallent , la Mireia Cortès d´ ERC , ja va  ser una gran distinció per part dels dos colomets , i és que no és el mateix veure com et cau la llàgrima e intentes dissimular a gairebé a cada interludi de la boda que patir a sobre de la bicicleta  en la majoria de sortides que hem anat fent per preparar els mig Ironman de Calella d´ aquests dos últims anys .
Espero que aquest esperit de superació que normalment ens marquem els triatletes per afrontar nous objectius acompanyin a aquesta nova parella , i que perduri pels temps dels temps , cosa difícil en el món actual , de fet , també demanaré que m´ acompanyi a mi mateix , així doncs tornarem a estar junts un altre vegada per afrontar nous reptes , profans , però difícils .

Aniversari

Fa un any enrera que ni jo mateix em pensava que tindria un blog , que la gent s´ interessaria més o menys per ell  , i que faria més coses que actualment faig i que em desconcerten a mi mateix dia a dia que passa . Fa un any que ni jo mateix em creia tant partícep de la festa major , el meu amic Víctor Picapoll http://visibilidadvariable.blogspot.com , i jo em debatut sobre ella , ell qüestionant-la , jo comparant les dues que podem celebrar al poble . Però de ben cert , a part del Kintu a la fresca de l´ alternativa , he estat participant a pràcticament tots els actes infantils de la festa major que he pogut assistir , qui ho diria .... fins i tot al dels aprenents d´ explicar contes del dimarts a la tarda , fins i tot els nens marxaven emprenyats i deien que eren dolentíssims , però jo i com tota la quadrilla de desganats esperàvem la xocolata desfeta i la coca que ens servien esclavament els xampinyons convergents amb Si si -ya ya  al capdavant . De fet però el què importa i deixant de banda el servilisme i el val tot per aconseguir un vot , és que a part de ser ja el número més buscat en les apostes de loteria de la grossa , 13910 , Rafael Nadal va guanyar el màsters dels EE.UU  aquest dilluns , i el nostre fill Joan també va celebrar un any . 13 de Setembre de 2009 i 13 de Setembre de 2010 , un any i el temps corrents , i el temps quan corre em produeix veritables problemes d´ assimilació de la realitat . El Joan ja té una any , i jo també ja en tinc un més , content per portar vida al món , trist per veure com et consumeixes .... I és que vull que passi lentament , aprofitant cada moment , i per això és tant important cada segon en la meva vida , els vull consumir tots gaudint-los profundament , i per això tornaré a escriure i a repetir el poema de Màrius Sampere i Passarell , el mateix que vaig escriure ara fa un any :

DISTÀNCIES 

Allò que ha tingut principi tindrà fi.

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi 

tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi

també tindrà principi.

D´aquesta manera tant senzilla

i insistent s´ explica 

la confusió que diu 

que la fi és el principi de la fi ,

i el principi , la fi del principi .

Per què si jo

recordés la fi ,

tornaria al principi . I si oblidés

el principi , tornaria

a la fi .

Màrius Sampere i Passarell

Llibres de l´ ossa menor

Ed Proa 

Elits Dirigents

Una de les coses que hem tingut els ciutadans , i sempre des del dret que ens pertoca , ha estat el de poder-te queixar , o mostrar la teva disconformitat amb les coses que et semblen o acaben essent equivocades , i ens perjudiquen al cap i a la fi . Si això semblava guanyat i assumit després de l´ establiment de la democràcia , gairebé sembla , i cada vegada més , amb conta gotes , però fent-ho mica en mica , les classes dirigents en van relegant a un segon pla sense escoltar a la ciutadania . Ara , a sobre de la continua retallada dels drets laborals dels treballadors , acompanyada de la complaença dels partits polítics que ens diuen representar , alguns ja no podem expressar la nostra disconformitat en un dia tant important i ple de caràcter reivindicatiu com és el dia de la diada . El cordó de seguretat al voltant de l´ estàtua d´ en Rafael de Casanovas , aquest any encara es va separar 200 metres més , i així , aquesta elit i classe dirigent que ens governa va poder viure en el seu món de bombolla , sense sentir , que hi ha veus discordants a causa de la labor que " ells " diuen que fan per a nosaltres . Los Mundos de Yupi en el què viuen , van més enllà al comprovar que cap de les organitzacions , agrupacions , equips esportius , i d´ altres associacions culturals  eren privades del Cant dels Segadors per part de la banda oficial que no tenia cap problema per repetir-lo cada vegada que es plantava davant de l´ estàtua un partit polític .

Una vegada més , aquesta colla de panxa contents encorbatats i conxorxats amb els seus amiguets s´ han mostrat aliens a la tercera problemàtica que acompanyava l´ enquesta del CIS l´ últim més de Juliol , o al rebuig unànime de la societat per la sentència del TC . I una vegada més sortirà el cadiracalenta demanant-se davant de la càmera de la televisió que paguem tots plegats que com és possible que l´ abstenció sigui tant alta o per què la gent perd confiança envers a " ells " .....

Relacions sensitives

En el món actual i en el què porto de vida , he de reconèixer que he vist molts tipus de relacions , relacions emocionals , relacions tèrboles afectives , desafeccions emocionals tèrboles , relacions per correu , relacions per telèfon , relacions odioses , i actualment a través de les xarxes socials : relacions a través del correu electrònic , a través de la xarxa i les pàgines web , a través del Twiter , o a través del Facebook . Els vilatans d´ Artés , i molts m´ ho han fet recordar , tenim una relació amorosa sensitiva amb la merda . Sí , és veritat , amb la merda .

Ja n´ he parlat d´ altres vegades en aquest blog , que la merda forma part de la nostra vida , kicocasadevall.blogspot.com/2010/02/wow-shit.html , però la població d´ Artés més que ningú , a part de tota i l´ abundant quantitat que ens persegueix i ens consumeix imperceptiblement . Sí , pel què fa a normatives europees a l´ hora d´ escampar els fems , Artés es salta el què es salta , tant fa que les regles anteriors i les posteriors diguin el què diguin , www.fecyt.es/especiales/residuos/10b.htm , a Artés som uns campions , tant fa que s´ acosti la festa major , tant fa que visquis a la Barquera , bé aquests tampoc importa massa són àrabs ... tant fa que visquis al carrer Rocafort , o al carrer Barcelona , al carrer Manresa o al carrer Raval , tot i què hi viu el Si si -ya ya , si aquell personatge capaç de dir sí , sí a tot , i també de servir-te un vas de xocolata desfeta , amb tota la seva camarilla de xampinyons convergents , però no és capaç de fer parar o de fer complir normatives d´ ús europeu pel què fa a l´ escampada de fems en terrenys agrícoles . No es tracta de discutir-te amb ningú , i tan sols fent una comprovació a peu de merda , com va fer el govern Holandès en el seu moment evita la relació olfato-afectiva que el vilatà Artesenc té actualment . El govern del país dels tulipans , principal productor europeu en bestiar porcí , va comprovar que l´ escampada de fems de caràcter porcí , i per conseqüència , la de qualsevol altre tipus de bestiar : boví , aviram , es diferenciaven a l´ hora d´ escampar-los i enterrar-los en el camp directament , o no fer-ho .
El govern Holandès va promoure una nova normativa que va ser aprovada en el seu moment i que va millorar sensiblement la millora olfactiva de bona part d´ Europa . No es tracta de discutir , ni de reenviar 50.000 correus electrònics comparant-nos amb la gent que va a passar els dies a Alp o a Bellver de Cerdanya , i als quals els hi molesta el campanar de l´ església , les esquelles de les vaques , i xafar la merda de les vaques quan passegen per la Molina o el llac de Meranges . Tant sols es tracta que per un dia , un dia tant sols , i sempre ( no sé com s´ ho fan , són adivins ? ) abans de què plogui , la merda de qualsevol residu animal sigui enterrada amb l´ estripadora o l´ arada en el seu moment , massa feina ? .
No ho sé , però aquesta festa major , també ha estat un tema de debat , l´ olor a merda permanenment ficada en el teu forat olfactiu , en tu casa , en tu piso , en tu coche , us torneu a recordar de la cançó ? .
No us recomano olorar amb intensitat segons quines olors , en algun moment , pel mateix debat , ja vaig demanar que es fes el què estic demanant , en aquell moment , un dia corrent des de casa fins a la desmebocadura de la Riera Malrubí , vaig vomitar dues vegades , una baixant , un altre pujant , i això que em considero una persona d´ estómac de cavall . La setmana de la festa Major no vaig d´ haver d´ esperar les queixes de les persones que em coneixen , sortint amb bici i anant cap a Balsareny , també vaig passar el què vaig passar a la baixada i pujada del Canet .
Tant sols és sentit comú , aquell que diuen tant que tenen Tremosa i companyia ... 

Festa Major Vs. Festa Major Alternativa

El dijous com un Pepe , després d´ haver sopat amb la Carme i d´ haver col·locat el Joan amb la tieta iaia , vam anar com sempre els últims anys al ja tradicional Kinto a la fresca de l´ ateneu , aquest any ni el David Cervantes ni el Kamatxin m´ han reclamat per fer la prosaica feina de cantar-ne un ficant-nos amb Déu i sa mare , inclosos nosaltres , sí  ,  nosaltres  mateixos .
La Festa Major , arriba , i no sé per què , i més aquí Artés , com una forma d´ escapar i de fugir del poble . Com no passa en d´ altres poblacions , com Sallent per exemple , on la gent sempre és al carrer , les dinàmiques partíceps dels vilatans s´ han anat esmorteint , i d´ altres vegades guanyant , en funció del corrent d´ opinió , o del procés participatiu en què la persona es situa en el moment que viu en la societat .

Però bé , i per no entrar en la mateixa rutina de la Festa Major , i per també anar una mica més enllà del què el meu amic Víctor Picapoll ha escrit al seu blog , http://visibilidadvariable.blogspot.com/ , seré una mica més crític , més encara , i també mostraré o intentaré explicar que les dinàmiques diferents acaben essent les mateixes .
Últimament , i amb molta seguretat , l´ oferta que ofereix les festes majors alternatives , superen amb escreix les de les festes majors convencionals . El cas de la Vila de Gràcia a Barcelona , on fa tres anys vam poder veure Ojos de Brujo , fa dos anys a Cheb Balowsky , o a Manresa , arriba a ser paradigmàtic , fins al punt de què el pseudo diari  comarcal es dediqui dos dies a proposar valoracions per incentivar el capital privat per tornar l´ hegemonia a la festa major convencional  .
El per què del triomf de les festes majors alternatives , crec que es deu en molta mesura , en la forma substancial d´ oferta diferent , lligada amb un pressupost auster , però també amb un fort component polític que no forçosament lligat a la població i als vilatans , no comporta cap tipus d´ impediment per fer gaudir a tothom de la festa .
La meva sorpresa aquest any és , que tot i veure el kinto a la fresca més ple de l´ història de l´ ateneu , amb infinitat de gent de tot tipus , la festa major alternativa d´ aquest any , ha perdut el component polític que potser tenia , o més ben dit de reivindicació , i ha caigut en les mateixes dinàmiques que tenen les festes majors convencionals .
Si l´ allau al ball de confetti durant l´ etapa de regidor d´ esports i cultura , amb Joan Saladich i la Baronessa , van servir per alguna cosa , actualment tots els actes de la festa major convencional són gratuïts , crec que l´ amiguisme , i la sintonia creada llavors amb el nou consistori , va fer decaure el per què de la festa major alternativa , tot i que fins l´ any passat , l´ oferta continuava sent prou atraient .
Potser el relleu generacional , o la precipitació d´ última hora , amb poc temps per organitzar una agenda , ha fet que el què sigui alternatiu hagi esdevingut una cosa , semblant ... ?
Bé , les raons són prou clares , l´ any passat vam tenir encara una xerrada sobre la banca ètica , on va venir un  directiu de Triodos Bank , aquest any , ja no hi ha hagut xerrada .
Bé , de totes formes encara ens queden dies per gaudir , i el què està clar que val més estar de festa major , que treballant al major .

La Mansión de los Plaff

La veritat és que amb anterioritat , i quan teniem total relació d´ amistat amb la gent que jugava a futbol i tots els nostres satèl·lits , vam explotar molt lo de marxar caps de setmana llargs , ponts i demés a cases rurals . Havíem anat a Os de Civís , un poble que pertany a a Catalunya , però que per accedir-hi has d´ entrar a Andorra , a Cal Conill a Vilada , a Tortellà a l´ Alt Empordà , però que hi havies d´anar per la Garrotxa per arribar-hi més ràpid , o fins i tot al proper Vallès Oriental , a Santa Eulàlia de Ronçana , de fet , la casa més semblant a la que hem llogat aquestes vacances , i la qual en el seu moment , quan vam tornar a intentar llogar-la no va ser possible per què la l´ arrendaven d´ any en any a alemanys o holandesos .
Interhome , l´ empresa a la qual vam arrendar aquesta meravellosa mansión de los Plaff , http://www.interhome.es/ , és la culpable de què gaudíssim d´ allò més aquesta setmana passada .
http://www.es.wikipedia.org/wiki/La_mansión_de_los_Plaff . Això sí , pagant el què s´ ha de pagar ......